—

“És un petit tresor

que no té temps de saber

ni com es mostra.

Si no és enyor preten ser encant;

encant d’olors inoblidables,

encant sever amb tots els temps

i la seva transcendència.

És un petit tresor

que no té temps de saber

ni com es mostra.

I quan tot tresor pren la seva forma,

desapareix el concepte.

És,

per tant,

l’essència del tresor,

la que no ha de prendre forma

i, així,

conservar el concepte.

Han cantat a dues veus

sis llunes platejades.