—

“Si no és torment, no considero que el temor a aquest temps que em torba sigui meu. És que el sol escalfa massa i se’ns està ofegant el cel. Jo puc confondre el meu parlar i no distingir-lo de l’aigua. Pot l’aigua ser conscient d’aquest estat? Estat de pau i d’excepció, estat d’horror que no és torment, però tot allò que toca ho trenca.

Han cantat a dues veus sis llunes platejades.