February 2011
1 post
Ossos de vidre
Banda sonora del text: Recurring - Bonobo
Estic escribint merda, per no dir que no escric res i que m’hi fixo massa. Tot el que feia en els meus moments més intensos ara és adob del no res, de les incerteses i dels dubtes, ara fertilitza la rabia i el fàstic. Vull tornar a utilitzar els versos com si no utilitzés res en concret, és la paraula la que brota i cau ella sola, sense pensar res...
August 2010
17 posts
Paper de vidre
Si m’enamoro de tu mentre dorms, t’oblido si et despertes. Que si els colors poden mutar i valorar-se, jo desapareixo i desitjo, per enamorar-me de paraules que dormen i idees que no tinc, per ser un ésser dòcil i malvat, intractable i plàcid, una paraula, també, per ser paraula però mai un mot, donar sentit al que no en té per restar-ne dels conceptes, i tornar boig tornar-me boig....
“L’obsessió per la higiene ha corromput el contacte, i la comunicació....”
Pors
Estic cansat de mirar fixament un objecte durant hores. Hores i hores i no n’he extret cap sensació. O moltes alhora. Tots els sorolls em resulten útils i les tendreses em fan por. Tinc tantes ganes de parlar que no puc suportar la pressió, les pressions. Els dubtes i totes les raons. Em fan por les llums i com frega la fusta amb el plàstic. Em fan por les paraules i les presentacions. La...
“el somni de les llunes de plata II”
–
“És un petit tresor
que no té temps de saber
ni com es mostra.
Si no és enyor preten ser encant;
encant d’olors inoblidables,
encant sever amb tots els temps
i la seva transcendència.
És un petit tresor
que no té temps de saber
ni com es mostra.
I quan tot tresor pren la seva forma,
desapareix...
“el somni de les llunes de plata I”
–
“Si no és torment, no considero que el temor a aquest temps que em torba sigui meu. És que el sol escalfa massa i se’ns està ofegant el cel. Jo puc confondre el meu parlar i no distingir-lo de l’aigua. Pot l’aigua ser conscient d’aquest estat? Estat de pau i d’excepció, estat d’horror que no és...
calma.poem
És ara, quan alguna cosa que em rebrega l’estómac m’obstrueix i em pertorba. Caic i torno a asseure’m en els mateixos usos, les mateixes paraules, hàbits i costums, que es manifesten canviants i evolutius, però que, per contra, són sempre exactes. Un viatge llarg i intens que m’aporti calma em suggereix tensió, i la tensió em transporta a aconseguir la calma que, com tot allò que és visible i el...
“anti.dore*”
–
He oblidat com estar sol, si no puc estar-hi. Sé que si canto puc entendre’m. Em puc interpretar. He volgut trobar algun racó on distreure’m, on encaixar moments que encara no tenien el seu lloc. Però bé, torno a refregar-me entre ells, els moments, sense saber com coordinar-los. M’enganyen i em...
Música Vermella →
És absurd concebre idees definitives, irrisòries en comparació amb la història de tots els temps, de totes les idees. Defensar-les i imposar-ne els dogmes resulta inútil. L’animal humà ha perdut tota la seva incidència i es presenta ara com a icona representatiu de la mecanització social i la seva classificació organitzada en models i estereotips, els déus d’aquesta nova era són...
El blau agradable
Es tractava de l’avui en que remenava entre les cendres d’un dels focs de l’ahir més pobre. Sé que no puc o que no hauria, i no vull tot el que no puc, però allò que puc és el que tinc entre les mans, i les mans em parlen del que tinc. Torno a escriure pensant en tot el que no ha existit mai i em reconforta el desig de sentir-me a prop sentir-te a prop i tornar a parlar del que no ha existit mai,...
“Fa tanta estona que et busco que, quan et trobi, deixaré que te’n vagis,...”
Res[pública]
Quantes coses, quants errors, i sis mil dubtes. Sis. No tenen nom ni es presenten quan arriben, no tenen actituds ni semblances, no poden assemblar-se, són tots iguals però no els interpreto com a tal. Puc descriure’ls i imaginar-me’ls, atorgar-los un rostre i un gest, dotar-los de llenguatge i consciència. Però les coses han estat fetes a mitges, per ser inacabades i per obtenir un...
Les sis normes absurdes
De la primera a la sisena normativa imprescindibles.
1. Emocionar-se amb la música, i tenir-li fàstic.
2. No aferrar-se a cap definició del concepte música i, menys encara, art. Però memoritzar-ne el màxim possible.
3. Obtenir una caixa petita, metàl·lica, de fusta, o de paper, i guardar-hi quelcom estúpid.
4. Valorar l’element estúpid en la seva presó i atorgar-li sentit...
De mi, sobre mi mateix*
Sense motiu aparent em tormenta trobar-me sol, no parlar-ho i no explicar res d’això. No hi ha premissa, ni causa.Tot es fruit de l’instant, un instant que es repeteix i que retorna, tan aviat com s’esvaiex. No puc evitar-ho i t’enyoro, tan pel teu amor com per la teva força, així com per la por que em suposa adormir-me sol, a la voluntat d’un temps que m’observa des de fora i que em valora,...
Merda
Això és fantàstic. És magnífic. El tabac és tant dolent que promourem campanyes per fer-te creure que et destrossa però permetrem que s’hi afageixin additius tòxics i repugnants. Fantàstic. Ens forrarem a costa dels impostos que ens pagues per inhalar aquesta malaltia programada. Magnífic. I a més en aquest bar no pots fumar, puja a la part superior del bar veí i asfixia’t de la...